Conclusions

Estic satisfeta amb el diagnòstic que hem fet. Penso que segueix un model interaccionista, perquè hem tingut en compte tots els agents que intervenen en aquesta situació d’ensenyament- aprenentatge.

Potser ens ha faltat temps, perquè s’haurien d’haver fet entrevistes a tots els pares, només vam poder fer-ne a tres.

Ens hauria agradat fer més observacions per exemple. Però estic molt satisfeta d’haver-ho fet en positiu i haver anat a les que els alumnes aproven o valoraven molt positivament. Hem pogut extreure les metodologies i interaccions amb el professor, que els motiva.

Respecte al pla d’ intervenció estic satisfeta. El psicopedagog/a va proposar el tema de les tècniques d’estudi i em va semblar molt bona idea. Vaig estar investigant i penso que és molt important que aprenguin estratègies per a aprendre. Sobretot, amb aquests grup penso que és una necessitat important. Com em comenta el psicopedagog/a si aquests alumnes interioritzessin hàbits de treball, d’organització i aprenguessin les estratègies necessàries per a poder estudiar, podrien aprovar perfectament.

Respecte a les actuacions que hem seguit penso que són adients. Hem tingut en compte les seves necessitats (hàbits, estratègies per a aprendre a aprendre, metodologies més adaptades als seus interessos i estils d’aprenentatge...) i com aquestes interaccionen amb el context (estils educatius dels professors/es, continguts, metodologies...).

Hem pensat també en la col·laboració i coordinació entre l’equip docent, però haig de dir que per falta de temps (a aquestes alçades de curs tenen molta feina), no hem pogut fer més reunions. Encara em queden dos dies de pràctiques i és un aspecte que volem treballar. Sinó ho deixarem com a proposta de continuïtat.

Hem pensat en trobar un moment de coordinació i col·laboració exclusiu per a aquest grup. Per anar treballant els aspectes que es van proposar en la reunió que es va fer. També hem pensat en que un canal de coordinació podria ser la graella de comportament davant l’estudi. Si ho apliquem a totes les classes fomentarem la coordinació entre professors/es a l’hora de portar a terme aquests objectius.

També ens falta fer una avaluació del que hem anat fent amb els alumnes, hem pensat de passar qüestionaris d’avaluació de les sessions als alumnes. I veure la possibilitat de que els pares també ho puguin avaluar.

A més, hem pensat que si la graella d’autoavaluació funciona també es podria traslladar a la família, perquè hi hagués una coordinació i col·laboració d’aquesta a l’hora de treballar aquests hàbits o l’apilcació de les estratègies en la feina a casa.

L’ últim dia vam estar parlant de que hauríem d’anar més enllà i aplicar-ho a l’atenció a la diversitat en general del centre. Perquè el psicopedagog/a em comentava que veu que hi ha una tendència del professors/es a no exigir massa a l’alumnat de diversitat (no els hi posen deures, no els exigeixen hàbits d’organització, puntualitat...). Que pensa que aquest alumnat en tema d’ hàbits i esforç, se’ls ha de tractar com a qualsevol altre alumne.

Ens hem plantejat una reunió amb el Departament d’ Orientació per a proposar-ho, després es traslladaria a la CAD i finalment a cada departament. Hem pensat en que de cara al curs vinent es marqui molt bé des de cada departament tant els continguts, com el grau d’exigència i com es coordinaran per a portar a terme els objectius al respecte.

M’ha semblat molt interessant com el psicopedagog/a proposa que se’ls tracti igual que als altres en aquest sentit. Com diu ell/a, als alumnes de diversitat no se’ls ha de tractar com “Ai, pobrets”, no s’ha de fer tractes de favor amb ells, han de tenir les mateixes responsabilitats adaptades a les seves característiques.

Per acabar m’agradaria esmentar que m’he sentit molt bé en aquestes pràctiques, me sentit molt recolzada per tot l’equip. Es poden fer moltes coses amb ells/es, és un equip sensible cap a la diversitat, que s’hi implica. El que hem estat fent són propostes per a millorar encara més aquesta atenció a la diversitat.